Feia dies que no posava els peus en un centre comercial.
Ahir, després d’un pla familiar de Setmana Santa, vam acabar a l’Aquàrium de Barcelona. Sí, aquell amb túnels, taurons i turistes amb una càmera a cada mà.
Va ser xulo. Em va transportar a la meva infància per un moment. Però com passa amb totes aquestes activitats estil museu-parc-zoo… molt bonic, sí, però a mi això de compartir un moment familiar amb 384 persones més em posa una mica nerviós. Ja em coneixes, jo soc més de petit comitè.
O una obra amb 1.500 espectadors… al teatre, com a mínim, cadascú té el seu espai vital. Ja m’entens.
Després de veure peixos de tots els colors i mides (i aguantar alguna empenta d’un selfie-stick mal educat), vam fer una mica de passeig perquè la Clàudia s’adormís al cotxet. Ella s’hi resisteix… però amb una mà i el cotxet rodant, acaba cedint.
I aquí ve el que t’he de dir.
Amb la nena adormida, la Mar decideix entrar al centre comercial a mirar vestits per un casament (com a públic, aquesta vegada… sí, no només cantem a cerimònies, també fem d’espectadors de tant en tant).
Jo l’acompanyo. I enmig d’aquella olor de perfum de jove amb mocassins i aire condicionat amb gust de vainilla, veig el panorama:
Campanya del Dia de la Mare. Tasses amb “Mamá eres la mejor”, samarretes amb cors, coixins que diuen “la mejor del universo” i altres frases que semblen escrites per una IA una mica mandrosa.
I penso: de veritat… encara estem aquí?
La mateixa tassa de fa 15 anys, però amb brillantets.
Potser per això hem decidit fer una cosa diferent: 👉🏼 Una cançó personalitzada.
Amb la teva història, els vostres records, aquelles paraules que sempre li has volgut dir però no sabies com.
🎶 Aquí pots encarregar la teva:
https://elteuconcert.com/canco-personalitzada/
No es renta al rentaplats.
No té gust a maduixa.
No fa olor a vainilla.
Ni porta llaç.
Però queda per sempre.
I si tens dubtes, escriu-me. T’explico com funciona… i t’ensenyaré alguna cançó que ha fet caure més d’una llàgrima (de les bones).
Una abraçada (sense tassa),
Mateu
P.D: Si ets dels que vol fer una tassa amb la lletra de la cançó estampada, tampoc t’ho impediré. Però com a mínim que la història sigui teva. No del Mr. Wonderful.