I jo tocant el piano, mirant-ho tot com si fos una pel·li de Hollywood rodada a Martorell.
Un dia qualsevol, d’aquells de rutina (pantalons còmodes, cafè a mig beure i correus per respondre), rebo un formulari a la nostra web. Una noia que es diu Clàudia vol contractar El Teu Concert pel dia del seu aniversari. Jo, com sempre, truco per confirmar, per resoldre dubtes, per posar veu humana darrere d’un web.
Parlem, fem la reserva, li envio el formulari per escollir cançons, personalitzar l’experiència… tot correcte.
Al cap d’una estona, sona el mòbil.
—Hola, sou els de El Teu Concert? —Sí, digues! —Soc el Miquel, la parella de la Clàudia que t’ha contactat fa una estona…
I aquí ja em va saltar el radar: alguna cosa es cuinava. I no pas un arròs.
El Miquel em diu que vol fer el moment (Momentazo en la llengua de Quixot). Vol que, durant el concert, soni una cançó personalitzada amb la melodia de l’“Hallelujah” de Leonard Cohen… i a mitja cançó, ZAS: que la cançó li demani per casar-se.
Aquí és quan quasi caic de cul de la cadira. Literal.
—Tira’m tot el que tinguis —li vaig dir—. Anècdotes, com us vau conèixer, sopars que van acabar malament, viatges, riures, moments dolents i bons. Tot. La cançó ha de parlar de vosaltres.
I així va ser.
La vam escriure, la vam polir, ell va llegir la primera versió i ens va donar el millor feedback possible: “És perfecte”.
I va arribar el gran dia.
Ella, que ho havia organitzat tot i ho tenia tot sota control pensava que el seu regal seria qualsevol cosa, unes sabates o ves a saber.
Però ell tenia un as amagat que ni l’António Díaz
Ens vam presentar al lloc, vam muntar, vam saludar. Ella, radiant, primera fila amb el Miquel. Ell, nerviós com una monja en un after.
I al final del concert, com qui no vol la cosa, vaig dir:
—Clàudia, tenim una sorpresa per tu. Fa uns dies vas contractar aquest concert… però el Miquel va fer una altra reserva. Em va trucar dos minuts després. I… bé, ens va demanar fer una cançó personalitzada, una cançó per tu, una cançó que explica la vostra història. Per molts anys.
“Això era el regal!”, va pensar….Espera’t guapa, que el teu pare està a punt de caure de cul a terra. (i així va ser, ho pots veure al vídeo)
Comença la cançó.
En Miquel nerviós
Surt de la fila.
Es posa dret en el moment exacte de la cançó (que s’havia estudiat com els Rius d’Europa, però aquesta vegada no ho oblidarà mai)
Mira la Clàudia.
S’egenolla
I la cançó, i ell obrint una caixeta radiant diuen: ‘Vols casar-te amb mi’
Saps què és l’èxtasi emocional? Doncs afegeix-hi una família plorant, una Clàudia amb la mà a la boca, 40 persones que no respiraven i un pianista (jo) que tocava bocabadat davant de la millor ‘pedida de mano’ que havia vist mai.
Va dir que sí.
I menys mal, perquè sinó quin ‘xasco’. Possiblement també s’haués fet viral el vídeo.
La veritat és que a mi, encara m’emociona.
Ah, i el pare de la Clàudia… literalment va caure de cul. Està al vídeo. (Després te’l passo.) Possiblement “La Pedida” més viral de Catalunya
Temps després, es van casar. I vam tornar a ser-hi. Nova cançó personalitzada. Nova història. Nova emoció.
Això no és feina.
Això és un regal.
—
Vols veure el vídeo? Aquí el tens:
🎥 REEL VIRAL amb el moment de la “pedida” : https://www.instagram.com/reel/CxtFZPOLPt8/?utm_source=ig_embed
🎹 Vídeo complet de la cançó: https://www.youtube.com/watch?v=R1QUVfdYfK8
✅Vols contractar un concert? : https://www.elteuconcert.com
✅Vols regalar una cançó personalitzada? : https://elteuconcert.com/canco-personalitzada/
Gràcies Miquel i Clàudia. Ens heu regalat una història d’aquelles que, com les bones cançons, no s’obliden mai.